Un pueblo pelotari | A village of pelota players
| VAL. |
A Murla, un dels sons més peculiars i característics que es poden escoltar arreu dels seus carrers durant molts dies a l'any, és el so de la pilota valenciana colpejant les mans dels jugadors.
Així és que, l'esport de la pilota valenciana s'ha viscut i es viu en cada raconet del poble i és que la passió que hi tenen per aquestes tradicionals partides està ben arrelada des de finals del segle XIX.
El que més destaca és el sentiment de pertinença de tot un poble al Club de Pilota "Nel de Murla". Aquest nom és degut a una de les grans estreles d'aquest esport, José Vicente Riera Calatayud (Murla, 1867) conegut per tots i totes com al Nel de Murla. Aquest és considerat com el primer geni de la pilota valenciana.
Amb 23 anys ja s'anunciava com a cap de cartell als trinquets de Pelayo i de Juan de Mena (València) i també atreia centenars d'aficionats en les partides de llargues i de la galotxa al carrer, on les apostes podien suposar un sobresou important per als espectadors i seguidors d'aquest esport. La Federació de Pilota Valenciana concedí, a títol pòstum, el 1987, la Insígnia d'or en la seua memòria. I cada 4 d'agost en la "Festa del Nel" a Murla els jugadors li reten una corona de llorer com a homenatge.
La pilota als carrers de Murla | La pilota en las calles de Murla | The ball in the streets of Murla.
Però la gran aportació del Nel a la pilota valenciana va ser la introducció de la corda central als trinquets, el 1910. Fins aleshores s'hi jugava a ratlles, amb la consegüent polèmica en molts resultats. Amb la xarxa, s'anul·laven les ratlles i es dividia el trinquet en dos meitats, la qual cosa afegí claredat a les puntuacions i plasticitat a l'estil de joc.
​
Nel de Murla
| CAS.|
En Murla, uno de los sonidos más peculiares y característicos que se pueden escuchar por sus calles durante un gran número de días al año, es el sonido de la "pilota valenciana" golpeando las manos de los jugadores.
Así es que, el deporte de la "pilota valenciana" se ha vivido y se vive en cada rincón y es que la pasión que tienen por estas tradicionales partidas está bien arraigada desde finales del siglo XIX.
El que más destaca es el sentimiento de pertenencia de todo un pueblo en el Club de Pelota "Nel de Murla". Este nombre se debe a una de las grandes estrellas de este deporte José Vicente Riera Calatayud (Murla, 1867) conocido por todos y todas como el Nel de Murla. Este es considerado como el primer genio de la pelota valenciana. Con 23 años ya se anunciaba como cabeza de cartel en el trinquete de Pelayo y de Juan de Mena (Valencia) y también atraía centenares de aficionados en las partidas de largas y de la "galotxa" en la calle, donde las apuestas podían suponer un sobresueldo importante para los espectadores y seguidores de este deporte. La Federación de Pelota Valenciana concedió, a título póstumo, en 1987, la Insignia de oro en su memoria. Y cada 4 de agosto en la "Fiesta del Nel" en Murla los jugadores le rinden una corona de laurel como homenaje.
Pero la gran aportación del Nel a la pelota valenciana fue la introducción de la cuerda central en los trinquetes, en 1910. Hasta entonces se jugaba a rayas, con la consiguiente polémica en muchos resultados. Con la red, se anulaban las rayas y se dividía la cancha en dos mitades, lo que añadió claridad a las puntuaciones y plasticidad al estilo de juego.
| ENG.|
At Murla, one of the most popular and characteristic sound than we can notice around the streets during the year is the "pilota valenciana" hitting the players hands.
This sport has been, and is still now, in each corner around the town, and it is because the passion of this traditional matches comes since the ends of the nineteenth century.
​
What most highlights is the feeling of belonging of an entire village to the Club de Pilota Nel de Murla. This name comes from one of the biggest stars of this sport, José Vicente Ribera Calatayud (Murla, 1867) known by everyone as Nel de Murla. He is considered the first genius of the Pilota Valenciana. With 23 years old, he was already announced as a headliner on the "trinquets" of Pelayo and Juan Mena (València) and also brought hundreds of fans to the "llargues" and "galotxa" matches, where betting could be an important bonus for the spectators and fans of this sport. The Pilota Valenciana federation granted, posthumously, the 1987, the Gold Insignia in its memory. And every august 4th, in the "Festa de Nel" in Murla the players offer a laurel wreath as a tribute.
​
But Nel's great contribution to the Pilota Valenciana was the introduction of the central string on the "trinquets" the 1910. Until then, it was played with stripes, with the consequent controversy in many scores. With the net, the stripes were nullified and the "trinquet" was divided in two halfs, this added clarity to the scores and plasticity to the style of play.
​
