Alquerías musulmanas| Muslim farmhouses

| VAL. | Les alqueries o alqueria, terme provinent de l'àrab al-qàrya (القرية), foren durant segles el mode d'assentament territorial a les terres valencianes. Efectivament des del segle VIII fins a l'arribada del rei cristià Jaume I, la Vall de Pop, igual que a la resta de territori valencià, quedava organitzada en alqueries.

 

Es tractava de petits nuclis poblacionals repartits per les valls i formats per poques cases pertanyents totes a la mateixa família, aquestes es trobaven plenament vinculades al cultiu de les terres i/o bancals més pròxims. Serà amb l'arribada dels cristians, quan aquesta concepció sobre el terreny canvie amb l'agrupació de totes les alqueries disgregades en un sol nucli de població. Tenint així, un major poder sobre els territoris que acabaven de dominar. Però no sempre serà així i durant segles moltes de les alqueries continuaran estant habitades.

És el cas de l'alqueria de Marnes, aquesta va formar part del terme anomenat Cau-Masserof, i la trobem poblada fins a finals del segle XVI. A partir del XVII i abans de l'expulsió dels moriscos ja estarà abandonada.

L'any 1645 moment de la divisió dels termes de Llíber i Xaló, l'alqueria i el seu voltant va entrar en disputa per les dues poblacions resolent-se un segle després, el 1764, quan la senyora María Josefa de Castellví, Baronessa de Xaló la va assignar definitivament a Llíber. 

No se sap cert quan començà a repoblar-se, ja que almenys les primeres repoblacions des de les illes no fan referència a Marnes, però si al poble de Llíber que fou repoblat per cristians vinguts de l'Illa Mallorquina. Serà ja  mitjans del segle XIX quan trobem documents d'una repoblació ja consolidada a Marnes.

Així, actualment és una partida pertanyent a Llíber i la trobem a uns 6 km de la població.

| CAS. | Las alquerías o alquería, término proveniente del árabe al-qàrya (القرية), fueron durante siglos el modo de asentamiento territorial a las tierras valencianas. Efectivamente desde el siglo VIII hasta la llegada del rey cristiano Jaime I, la Vall de Pop, igual que a el resto de territorio valenciano, quedaba organizada en alquerías.

Se trataba de pequeños núcleos poblacionales repartidos por los valles y formados por pocas casas pertenecientes todas a la misma familia, estas se encontraban plenamente vinculadas en el cultivo de las tierras y/o bancales más próximos. Será con la llegada de los cristianos, cuando esta concepción sobre el terreno cambie con la agrupación de todas las alquerías disgregadas en un solo núcleo de población. Teniendo así, un mayor poder sobre los territorios que acababan de dominar. Pero no siempre será así y durante muchos siglos  las alquerías continuarán estando habitadas.

​Es el caso de la alquería de Marnes, esta formó parte del término llamado Cau-Masserof, y la encontramos poblada hasta finales del siglo XVI. A partir del XVII y antes de la expulsión de los moriscos ya estará abandonada.

​El año 1645, momento de la división de los términos de Llíber y Xaló, la alquería y sus alrededores entró en disputa entre las dos poblaciones, resolviéndose un siglo después, el 1764, cuando la señora María Josefa de Castellví, Baronesa de Xaló la asignó definitivamente a Llíber. 

No se sabe exactamente cuando empezó a repoblarse, puesto que al menos las primeras repoblaciones desde las islas no hacen referencia a Marnes, pero sí se sabe que el pueblo de Llíber fue repoblado por cristianos venidos de la isla mallorquina. Será ya medianos de el siglo XIX cuando encontramos documentos de una repoblación ya consolidada en Marnes.

Así, actualmente es una partida perteneciente a Llíber y la encontramos en unos 6 km de la población.

| ENG. | The "alquerías" or "alquería", a term coming from the Arabic al-qàrya (القرية), were for centuries the way of territorial settlement in the Valencian lands. Indeed, from the 8th century until the arrival of the Christian King James I, the Vall de Pop, like the rest of the Valencian territory, was organised into farmhouses.

These were small villages scattered throughout the valleys and made up of a few houses, all belonging to the same family, which were fully linked to the cultivation of the land and/or the nearest terraces. It was with the arrival of the Christians, when this conception of the land changed with the grouping of all the farmsteads dispersed in a single population centre. This gave them greater power over the territories they had just dominated. But this will not always be the case and for many centuries the farmsteads will continue to be inhabited.

This is the case of the farmhouse of Marnes, which formed part of the district called Cau-Masserof, and was inhabited until the end of the 16th century. From the 17th century and before the expulsion of the Moors, it was abandoned.

In 1645, when the boundaries of Llíber and Xaló were divided, the farmhouse and its surroundings were disputed between the two towns, which was resolved a century later, in 1764, when María Josefa de Castellví, Baroness of Xaló, assigned it definitively to Llíber. 

It is not known exactly when it began to be repopulated, since at least the first repopulations from the islands do not refer to Marnes, but it is known that the village of Llíber was repopulated by Christians who came from the Mallorcan island. It was not until the middle of the 19th century that we find documents of a consolidated repopulation in Marnes.

Nowadays, Marnes is an area belonging to Llíber and we find it at about 6 km from the town.

NOM DELS PRIMERS POBLADORS DE LLÍBER PROCEDENTS DE LLUCMAJOR (MALLORCA)

NOMBRE DE LOS PRIMEROS POBLADORES DE LLÍBER PROCEDENTES DE LLUCMAJOR (MALLORCA)

NAME OF THE FIRST SETTLERS OF LLÍBER FROM LLUCMAJOR (MALLORCA)

Bernat Femenía

Pere Llull

Francesc Mas

Miquel Mas

Onofre Mas

Sebastià Mas

Climent Mengual

Antoni Monjo

Miquel Monjo

Pere Montserrat

Pere Morell

Joan Noguera

Pere Noguera

Pere Oliver

Francesc Penya

Rafel Pou

Bartomeu Puig

Jordi Puig

Rafel Puig

Antoni Puigserver 

Llorenç Reus

Joan Ros

Miquel Salvà

Jaume Vidal

Miquel Vidal 

| VAL. | Al Llibre del Repartiment figuren cinc alqueries i dos rahals dins la vall o terme de Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi i Raal de Nahamen. No serien però totes les alqueries d'aquell terme, ja que en la donació que fa Jaume I pocs anys després (maig 1269) dels castells de Tàrbena i Xaló a la princesa na Berenguera Alfonso de Molina n'apareixen d'altres: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen i Axaut.

| CAS. | En el "Llibre del Repartiment" figuran cinco alquerías y dos rahales dentro del valle o término de Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi y Raal de Nahamen. No serían todas las alquerías de este término, ya que en la donación que hace Jaume I pocos años después (mayo 1269) de los castillos de Tàrbena y Xaló a la princesa doña Berenguera Alfonso de Molina,  aoarecen otras: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen y Axaut.

| ENG. | In the "Llibre del Repartiment" (book of Jaume I king) there are five farmsteads and two rahales within the valley or district of Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi and Raal de Nahamen. These were not all the farmsteads in this district, as in the donation made by James I a few years later (May 1269) of the castles of Tàrbena and Xaló to the princess Berenguera Alfonso de Molina, others appear: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen and Axaut.

marina alta repobladors.jpg