Riuraus y tijereteadoras | Riuraus and cutter women
| VAL. | El riurau és una arquitectura emblemàtica d'aquestes comarques i única al món. La construcció servia per a resguardarels canyissos amb les panses durant el procés d'assecament, però el més valuós és el procés col·lectiu que feia -i es continua fent- tot el poble , l'anomenada 'Escaldà'. L'any 2018 va aconseguir ser declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Immaterial Valencià.
​
L'escaldà consisteix a posar, per uns segons, el moscatell en aigua bullint junt amb altres ingredients, únics a cada familia pansera. A base de lleixiu casolà i herbes diverses (botja rossa, jolivarda, timonet, etc.) li botaven foc al fornet d'escaldar i quan la caldera ja estava bullint començava el procçes, per uns segons les raspes de raïm s'hi introduïen i es treien de l'aigua per ser escampats als canyissos. Una vegada assecat el reïm, es tallava i s'embalava en caixes de fusta embolcallades amb paperines de seda, decorades a mà anomenades camisetes, per començar un llarg viatge des del Port de Dénia fins a Anglaterra, on la pansa seria degustada junt al té de les 5 PM.
​
La feina més delicada de tallar i encaixar, normalment, s'encarregaven les dones, qui junt al treball cantaven per amenitzar les hores, és el que s'han anomenat cançons d'estisarar raïm.
​
| CAS. | El riurau es una arquitectura emblemática de estas comarcas y única en el mundo. La construcción servía para resguardar los cañizos con las pasas durante el proceso de secado pero lo más valioso es el proceso colectivo que hacía -y continua haciendo- todo el pueblo, la llamada 'Escaldà'. El año 2018 fue declarada Bien de Interés Cultural Inmaterial del Patrimonio Valenciano.
​
La escaldà consiste en poner, por unos segundos, el moscatel en agua hirviendo empezaba el proceso, por unos segundos los racimos de uva se introducían y se sacaban del agua para ser esparcidos en los cañizos. Una vez secada la pasa, se cortaba y se empaquetaba en cajas de madera envueltas con papelinas de seda pintadas a mano llamadas camiseta, para empezar un largo viaje desde el Puerto de Dénia hasta Inglaterra, donde sería degustada como una delicatessen junto al té de las 5 PM.
​
El trabajo más delicado de cortar y encajar, normalmente, se encargaban las mujeres, quienes junto al trabajo cantaban para amenizar las horas, es lo que se han denominado canciones de cortar uva.
| ENG. | The riurau is an emblematic architecture of La Marina and it is unique in the world. Its function was to protect the thatched mats with scattered grapes during the drying process. The first step in this long-term traditional grape raisin preparation process is called escaldà (a homemade process declared Good of Cultural Interest of the Valencian Intangible Heritage in 2018).
The escaldà consists in putting the muscatel grapes in boiling water along with other ingredients just for a few seconds. These ‘other ingredients’ vary from family to family, but the recipe was basically based on homemade bleach and different herbs (thyme and jolivarda -Artemisa Campestris-). They set fire to the scalding oven and when the boiler was ready the bunches of grapes were introduced and rapidly removed from the water to be scattered on the thatched mats. Once the grapes were dried, they were cut and packaged in wooden boxes wrapped with silk and hand-decorated paper, ready to start a long journey from the port of Dénia to England, where raisins would be tasted as a delicatessen accompanying the tea.
The most delicate job was cutting and fitting, normally commissioned by women. To liven up the work, women used to sing songs nowadays called grape cutting songs, a remarkably valuable oral legacy explaining familiar episodes, traditions or anecdotes.
​
​
​
L'Escaldà de la pansa. Documental de Sol de Invierno.