La piedra de la salve |Holy stone 

| VAL. | 

Dins l'escola trobem un monument d'una pedra ben gran i és que, la història entre el poble de Benissa i el de Senija està marcada per aquest material. Als peus de la pedra hi trobem una inscripció "pedra salve" i és que a aquest poble tot té una història. En aquells temps on les carreteres encara no estaven
asfaltades els Senijeros i els Benisseros viatjaven dues vegades a l'any a terres de la ribera per a treballar en la sembra o recollida de l'arròs i pel camí, Camí Vell de València, es creuaven amb aquesta pedra que era una fita natural des d'on despedir-se dels seus pobles. Les quadrilles marxaven agermanades i abans d'iniciar el camí resaven un Salve a la Mare de Déu dels Desemparats davant la pedra, com a emotiu acomiadament. A aquests treballadors se'ls coneixia amb el nom de "Riberers".

Almenys així se'ls anomenava a la Marina perquè la majoria anava a la Ribera del Xúquer per a la plantació i recol·lecció de l'arròs. Però als pobles de la Ribera se'ls anomenava blavets perquè eren de la Marina d'on era també el cabdill musulmà Al-Azraq que en àrab significa "el blau".

 

Sanchis Guarner en el seu llibre "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" recull dites populars de la Ribera que parlen d'aquests riberers, algunes mostren les grans penúries que havien de passar durant les llargues setmanes de feina : 

Les festes de maig de Senija antigament s'anomenaven Festes de Gràcia. Es deien festes de Gràcia perquè eren fruit d'una promesa que van fer els Riberers de Senija i el poble en acció de Gràcies a la Mare de Déu dels Desemparats per la seua intercessió en la greu epidèmia del Còlera de l'any 1885. Al tornar tots el “Riberers” del poble sans van decidir celebrar-li una festa cada primer dilluns de maig.

 

 

| CAS.|

Dentro de la escuela encontramos un monumento de una piedra bien grande y es que, la historia entre el pueblo de Benissa y el de Senija está marcada por este material. A los pies de la piedra encontramos una inscripción "piedra salve" y es que en este pueblo todo tiene una historia. En aquellos tiempos donde las carreteras aún no estaban asfaltadas los Senijeros y los benisseros viajaban dos veces al año a tierras de la ribera para trabajar en la siembra o recogida del arroz y por el camino, Camí Vell de Valencia, se cruzaban con esta piedra que era un hito natural desde el que despedirse de sus pueblos. Las cuadrillas marchaban hermanadas y antes de iniciar el camino rezaban un Salve a la Mare de Déu dels Desemparats ante la piedra, como emotivo despido. A estos trabajadores se les conocia con el nombre de "Riberers".

Al menos así se les llamaba a la Marina porque la mayoría iba a la Ribera del Júcar para la plantación y recolección del arroz. Pero los pueblos de la Ribera les llamaba blavets porque eran de la Marina de donde era también el caudillo musulmán Al-Azraq que en árabe significa "el azul". 

 

Sanchis Guarner en su libro"Els pobles valencians parlen els uns dels altres" recoge dichos populares de la Ribera que nos hablan de estos riberers algunas muestran las grandes penurias que debían pasar durante las largas semanas de trabajo: 

Las fiestas de mayo de Senija antiguamente se denominaban Fiestas de Gracia. Se llamaban fiestas de Gracia porque eran fruto de una promesa que hicieron los Riberers de Senija y el pueblo en acción de Gracias a la Virgen de los Desamparados por su intercesión en la grave epidemia del Cólera del año 1885. En volver todos los "Riberers" del pueblo sanos decidieron celebrar una fiesta cada primer lunes de mayo.

 

| ENG.|

Inside the school we find a large monument of stone, a materia which marks the history of the towns of Benissa and Senija. At the foot of the stone we find an inscription that reads "holy stone", meaning that everything in this town has a history. In the old days, before the roads were paved, the Senijeros and Bennisseros travelled twice a year to the lands of the riverbank to sow or havest rice and along the way, on the Camí Vell in Valencia, they came across this stone which became a natural landmark to say goodbay to their towns. They marched together and before starting their journey said a Hail Mary to the Mare de Déu dels Desemparats in front of the stone , as an emotional farewell- These workers were known as "Riberers".

At least that's how they were referred to in Marina because most of them went to the Ribera del Júcar to plant and harvest rice. But in the towns of the Ribera, they were referred to as "blavets" (which comes from the word "blau" in Catalan, which translates  to "blue" in English) because they belonged to Marina, where the Muslim leader Al-Azraq was from- "Al- Azraq" meaning  "the blue" in Arabic.

In his book "Els pobles valencians parlen els uns dels altres", Sanchis Guarner collects popular Ribera  sayings that tell us about these riberers. Some of the show the great hardships that they would have born during the long weeks of work:

The May festivities of Senija were formerly called Fiestas de Gracia. They were called Fiestas de Gracia because they were the result of a promise made by the Riberers of Senija and the people in thanksgiving to the Virgin of the Forsaken for their intercession in the serious epidemic of Cholera in 1885. In returning all the "Riberers" healthy people decided to celebrate a party every first Monday in May ayo.

 

Riberers de Benissa treballant a la Ribera (anys 50)

Riberers de Benissa trabajando a la Ribera (años 50)

Riberers from Benissa working at the Ribera ('50s)

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.