Antigua fuente del pueblo | The old town fountain

| VAL. | 

L'aigua sempre ha estat un recurs limitat, no només en moments d'escassetat sinó també per la necessitat de tindre-la prop de casa. Han estat molt els esforços per construir tota una xarxa de conductes per a traslladar-la el més prop possible als nuclis urbans. Des de l'època romana els enginyers se les han arreglades per fer possible allò impossible, amb aqüeductes, basses d'aigua i canalitzacions. 

Però per sort el poble se Senija sempre ha tingut aquest recurs a l'abast. La font del poble ha estat un dels bens més apreciats per a la població, en moments en que no hi havia aigua corrent a les cases la gent del poble havia d'anar a per aigua a la font i justament ací la tenien molt a prop. Actualment està situada a la Casa de Cultura al bell mig del municipi. No es d'estranyar, doncs la majoria d'alqueries d'època musulmana naixien a prop d'una d'aquestes surgències

per tal de facilitar el seu accés.

Anar a la font a per aigua ha estat una activitat que fins fa ben poc es podia veure a molts pobles. Amb els càntirs les dones de la població passejaven fins la font per reblir-los fins a dalt i tindre aigua per a cuinar, beure, llavar les vaixelles o llavar-se a un mateix.

| CAS.|

El agua siempre ha sido un recurso limitado, no sólo en momentos de escasez sino también por la necesidad de tenerla cerca de casa. Han sido mucho los esfuerzos para construir toda una red de conductos para trasladarla lo más cerca posible a los núcleos urbanos. Desde la época romana los ingenieros se las han arregladas para hacer posible lo imposible, con acueductos, balsas de agua y canalizaciones.

Pero por suerte el pueblo se Senija siempre ha tenido este recurso al alcance. La fuente del pueblo ha sido uno de los bienes más apreciados para la población, en momentos en que no había agua corriente en las casas la gente del pueblo tenía que ir a por agua a la fuente y justamente ahí la tenían muy cerca . Actualmente está ubicada en la Casa de Cultura en el centro del municipio. No es de extrañar, pues la mayoría de alquerías de época musulmana nacían cerca de una de estas surgencias para facilitar su acceso.

Ir a la fuente a por agua ha sido una actividad que hasta hace poco se podía ver a muchos pueblos. Con los cántaros las mujeres de la población paseaban hasta la fuente para rellenar los mismos hasta arriba y tener agua para cocinar, beber, lavar las vajillas o lavarse a uno mismo.

| ENG.|

Water has always been a limited resource, not only in times of scarcity but also because of the need to have it near home. There have been many efforts to build a whole network of ducts to move it as close as possible to the urban centers. Since Roman times engineers have managed to make the impossible possible, with aqueducts, water rafts and pipes.

 

But luckily the people Senija has always had this resource within reach. The source of the town has been one of the most appreciated assets for the population, at a time when there was no running water in the houses, the townspeople had to go to the fountain for water and right there they had it very close. It is currently located in the House of Culture in the center of the municipality. It is not surprising, since the majority of Muslim-era farmhouses were born near one of these upwellings to facilitate their access.

 

Going to the source for water has been an activity that until recently you could see many villages. With the jugs the women of the population walked to the fountain to fill them up and have water to cook, drink, wash dishes or wash oneself.

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

En passar prop del molí
troba algú que l'esperava,
era el fill del moliner
que li fa mija rialla.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

"Si em donessis un clavell
jo te'n donaria un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te'n tornaria quatre".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
  
Quan tornava de la font
li botzina així sa mare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que a penes

raja.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Molt despentinada véns!
- És que el vent m'ha

escabellada!
- Molt enfarinada vas!
- És la pols que aixeca

l'aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan

blanca!
- Aquí dalt pot ser que no...
allà baix fa un altre oratge.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

 

D'Apel·les Mestres (1921) 

Canción para ir a buscar agua a la fuente 

La soltera va a la fuente
a buscar un cantarillo de agua, trinando como un pájaro
y saltando como un gamo.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

Al pasar cerca del molino
encuentra alguien que le esperaba, era el hijo del molinero que le hace media risa. Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

 

Si me dieras un clavel
yo te daría otro.
Si tú me hacías un beso,
yo te volvería cuatro ".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà. 
  
Cuando volvía de la fuente
le bocina así su madre:
- Muy tardabas a volver.
- Es la fuente que apenas mana.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Muy despeinada vienes!
- Es que el viento me ha descabellada!
- Muy enharinada vas!
- Es el polvo que levanta el aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.


- Yo no veo que haga viento
ni que levante polvo tan blanca!
- Aquí arriba puede que no ...
allá abajo hace otro tiempo.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

De Apel·les Mestres (1921)

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.