Montaña | Mountain

| VAL. |  En direcció al poble veí d'Alcalalí podem observar la silueta incofusible del Cavall Verd, una muntanya a la qual els enigmes i les llegendes envolten, però més enllà de les llegendes i contalles es tracta d'un paisatge històric de gran rellevància.

El 22 de setembre de 1609 es féu públic, per ordre del rei Felip III, el Ban d'Expulsió dels moriscos valencians. Aquesta data marcaria un abans i un després en la història del regne. 

Amb el Decret d’expulsió  un total de 127.000 moriscos valencians  comptaven amb sis dies per abandonar cases i terres i començar un futur ben incert. El país tenia una població total estimativa de 350.000 habitants, així doncs els efectius moriscos suposaven més d’un terç de la població total. Ara bé, segons alguns autors, com A. Furió, en el cas d’algunes comarques, entre les que estaria la Marina Alta, el percentatge s’engreixaria, ja que la població de cristians nous o moriscos augmentaria a dos terços del total.

En aquell moment els moriscos s'organitzaren més mal que bé per revoltar-se i fer-se fort a dalt del Cavall, tot esperant poder pactar la seua permanència a les seues terres i a les seues cases.

Aquelles esperances mai arribaren a fer-se reals ja que amb zero recursos militars els moriscos es condemnaren a resistir allà dalt amb poques possibilitats. 

Les escenes narrades per les cròniques dels cristians són esgarradores, mares amb xiquets, vells, tots sucumbiren com a botí de guerra de l'exèrcit aliat de Flandes i hagueren d'anar a Dénia per embarcar fins al nord d'Àfrica, on tampoc serien ben rebuts.
 

| CAS. |  En dirección al pueblo vecino de Alcalalí podemos observar la silueta inconfundible del Cavall Verd, una montaña a la que los enigmas y las leyendas rodean, pero más allá de las leyendas y cuentos se trata de un paisaje histórico de gran relevancia.
El 22 de septiembre de 1609 se hizo público, por orden del rey Felip III, el Bando de Expulsión de los moriscos valencianos. Esta fecha marcaría un antes y un después en la historia del reino. 
Con el Decreto de expulsión  un total de 127.000 moriscos valencianos  contaban con seis días para abandonar casas y tierras y empezar un futuro muy incierto. El país contaba con una población total estimativa de 350.000 habitantes, así pues los efectivos moriscos suponían más de un tercio de la población total. Ahora bien, según algunos autores, como Furió, en el caso de algunas comarcas, entre las que estaría la Marina Alta, el porcentaje aumentaría puesto que la población de cristianos nuevos o moriscos suponía dos tercios del total.
En aquel momento los moriscos se organizaron más mal que bien para sublevarse y hacerse fuertes en lo alto del Cavall Verd, a la espera de poder pactar una permanencia en sus tierras y en sus casas.
Aquellas esperanzas nunca llegaron a hacerse reales puesto que con zero recursos militares los moriscos se condenaron a resistir allí arriba con pocas posibilidades. 
Las escenas narradas por las crónicas de los propios cristianos son desgarradoras, madres con niños, viejos, todos sucumbieron como botín de guerra del ejército aliado de Flandes y tuvieran que ir a Dénia para embarcar hasta el norte de África, donde tampoco serían ben recibidos.

| ENG. |  Looking in the direction of the neighbouring village of Alcalali, we can observe the unmistakable silhouette of the Cavall Verd, a mountain which is surrounded by enigmas and legends.  But beyond the legends and tales, it is a landscape of great historical relevance.

On 22 September 1609, by order of King Felipe III, the expulsion order of the Valencian Moors was made public. This date would mark a before and an after in the history of the kingdom. 

With the decree of expulsion, a total of 127,000 Valencian Moors had six days to leave houses and lands and start a very uncertain future. The country had an estimated total population of 350,000, with the Moriscos accounting for more than one third of the total population. However, according to some authors, such as Furió, in the case of some districts, including the Marina Alta, the percentage would increase as the population of 'new Christians' or moriscos accounted for two thirds of the total.

At that time the Moors organized themselves badly to revolt and made a stronghold at the top of the Cavall Verd, hoping to be able to settle and stay in their lands and in their homes.

Those hopes never became reality as with zero military resources the Moors were condemned to resist on the mountain with little chance. 

The scenes narrated by The Chronicles of the Christians themselves are heartbreaking.  Mothers with children, old people, all succumbed to the war of the allied army of Flanders and had to go to Dénia to embark to North Africa, where they would not be welcomed either.

Cròniques d'aquell moment explicaren que els moriscos xaloners, abans de marxar cap al Cavall Verd requisaren i buidaren tots els cellers del Palau i de la casa del rector. Aquest va fugir i aparegué enmig d'una partida de pilota que s'estava jugant a Benissa, on va contar tot el succés.

Crónicas de aquel momento explicaron que los moriscos xaloners, antes de marchar hacia el Cavall Verd requisaron y vaciaron todas las bodegas del Palacio y de la casa del párroco. Éste huyó y apareció en medio de una partida de pelota que se estaba jugando en Benissa, dónde contó todo lo sucedido.

Chronicles of that moment explained that the Moors from Xaló, before marching towards the Cavall Verd, seized and emptied all the cellars of the Palace and the House of the parish priest. A local fled and appeared in the middle of a game of 'pelota' being played in Benissa, where they told everything that had happened.

'Salat' (Crida a l'oració- Llamada a la oración)

Concert per la Pau de les tres cultures

Concierto por la paz de las tres culturas

Concert for the peace of the Three Cultures

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.