El arco de estilo gótico | A gothic style arch

Exemple de fabricació de l’arc apuntat

amb una cintra de fusta

Ejemplo de fabricación del arco apuntado

con una cimbra de madera

Example of the construction of a pointed

arch using wood centering

| VAL. | 

Ens trobem en la part posterior del temple, l’àbsis, orientat al N-E, cas curiós ja que l’església està desplaçada respecte a la resta del parcel·lari urbà. Les esglésies construïdes a propòsit de nova planta procuraven sempre seguir l’eix correcte E-O, el fet que aquesta estiga desplaçada sembla respondre a la teoria popular que abans de l’església hi havia una mesquita, la qual el mur d’oració, anomenat Quibla, estaria al lateral dret, orientat correctament al S-E, en direcció a la Meca.


Si bé és cert que la gran part del temple que veiem hui en dia és de les reformes del segle XVII, antigament hi havia una ermita originària del segle XIV on la imatge principal era una talla de la Verge de la Misericòrdia, desapareguda durant la Guerra Civil. 


Senija fou elevada a rectoria de moriscos depenent de Benissa l’any 1535, i finalment separada i constituïda com a parròquia pròpia l’any 1569. Molt probablement d’aquesta època dataria l’arc apuntat de clar estil gòtic realitzat amb rajoles, una tècnica molt utilitzada en construccions públiques de zones més rurals per abaratar costos respecte als arcs apuntats de pedra llaurada que podem observar en grans construccions d’aquella època com la Llotja de la seda de València. Una forma econòmica d’adaptar els gustos arquitectònics del moment. De fet l’ús de les rajoles en finestres i portes és un element propi només dels edificis cristians del Regne de València, sobretot a partir del segle XV, això sí, sempre feien servir mà d’obra morisca.

| CAS.|

Nos encontramos en la parte posterior del templo, el ábside, orientado al N-E, caso curioso dado que la iglesia está desplazada respecto al resto del parcelario urbano. Las iglesias construidas a propósito de nueva planta procuraban seguir el eje correcto E-O, el hecho que esté desplazada parece responder a la teoría popular que antes de la iglesia habría una mezquita, la qual el muro de oración , llamado Quibla, estaría en el lateral derecho, orientado correctamente al S-E, en dirección a la Meca.


Si bien es cierto que la gran parte del templo que vemos hoy en día es de la reforma del siglo XVII, antiguamente había una ermita originaria del siglo XIV, donde la imagen principal era una talla de la Virgen de la Misericordia, desaparecida durante la Guerra Civil.


Senija fue elevada a rectoría de moriscos dependiente de Benissa el año 1535, y finalmente separada y constituida como parroquia propia el año 1569. Muy probablemente de esta época dataría el arco apuntado de claro estilo gótico realizado con ladrillos, una técnica muy utilizada en construcciones públicas de zonas más rurales para abaratar costes respecto a los arcos apuntados de piedra labrada que podemos observar en grandes construcciones de aquella época como la Lonja de la seda de Valencia. Una forma económica de adaptarse a los gustos arquitectónicos del momento. De hecho el uso de los ladrillos en ventanas y puertas es un elemento propio solo de los edificios cristianos del Reino de Valencia, sobretodo a partir del siglo XV, eso sí, siempre usaban mano de obra morisca.

| ENG.|

We are at the back of the church, the apse, which faces NE. This curious orientation is due to the fact that the building isn’t aligned with the urban lot on which it rests. Churches constructed on new plots have tried to follow the correct east-west axis; the fact that this one is oriented differently seems to support the popular theory that it was predated by a mosque, of which the prayer wall, called a Quibla, would have been on the right side, oriented correctly to the SE, facing Mecca.


While it is true that much of the church that we see today was renovated in the 17th century, there was formerly a 14th century chapel here, housing a carving of la Virgen de la Misericordia (the Virgin of Mercy), which disappeared during the Spanish Civil War.


Senija became a Moorish rectory under Benissa in 1535, ultimately separating and establishing its own parish in 1569. It is highly likely that this was when the pointed arch was constructed, out of bricks, in a manifestly Gothic style. Brick was a material widely used in public constructions in more rural areas to reduce costs in comparison to the pointed arches made of carved stone that can be observed in large constructions of that period, such as the Lonja de la Seda in Valencia. It would have been an economical way to adapt to the architectural tastes of the time. In fact, the use of bricks in windows and doors is a characteristic element unique to Christian buildings in the Kingdom of Valencia, especially starting in the 15th century, always constructed using Moorish labor

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.