El arco de estilo gótico |

A gothic-style arch

Exemple de fabricació de l’arc apuntat

amb una cintra de fusta

Ejemplo de fabricación del arco apuntado

con una cimbra de madera

Example of manufacturing the pointed arch with a wooden formwork

| VAL. | 

Ens trobem en la part posterior del temple, l’absis, orientat al N-E, cas curiós, ja que l’església està desplaçada respecte a la resta del parcel·lari urbà. Les esglésies construïdes a propòsit de nova planta procuraven sempre seguir l’eix correcte E-O, el fet que aquesta estiga desplaçada sembla respondre a la teoria popular que abans de l’església hi havia una mesquita, la qual el mur d’oració, anomenat Quibla, estaria al lateral dret, orientat correctament al S-E, en direcció a la Meca.


Si bé és cert que la gran part del temple que veiem hui en dia és de les reformes del segle XVII, antigament hi havia una ermita originària del segle XIV on la imatge principal era una talla de la Verge de la Misericòrdia, desapareguda durant la Guerra Civil. 


Senija fou elevada a rectoria de moriscos depenent de Benissa l’any 1535, i finalment separada i constituïda com a parròquia pròpia l’any 1569. Molt probablement d’aquesta època dataria l’arc apuntat de clar estil gòtic realitzat amb rajoles, una tècnica molt utilitzada en construccions públiques de zones més rurals per abaratir costos respecte als arcs apuntats de pedra llaurada que podem observar en grans construccions d’aquella època com la Llotja de la seda de València. Una forma econòmica d’adaptar els gustos arquitectònics del moment. De fet l’ús de les rajoles en finestres i portes és un element propi només dels edificis cristians del Regne de València, sobretot a partir del segle XV, això sí, sempre feien servir mà d’obra morisca.

Dintre de l'arc trobem una reproducció d'un panell ceràmic valencià del s. XVIII representant la Mare de Déu dels Desemparats que es conserva dins l’església. Aquest panell ceràmic consta de dotze taulells d'uns 21x21cm l´anomenat “pam valencià”, característica fonamental de la taulelleria valenciana del s. XVIII. També cal destacar el treball de la pedra en la capella de la comunió obra dels antics picapedrers de Senija.

| CAS.|

Nos encontramos en la parte posterior del templo, el ábside, orientado al N-E, caso curioso dado que la iglesia está desplazada respecto al resto del parcelario urbano. Las iglesias construidas a propósito de nueva planta procuraban seguir el eje correcto E-O, el hecho que esté desplazada parece responder a la teoría popular que antes de la iglesia habría una mezquita, la cual el muro de oración , llamado Quibla, estaría en el lateral derecho, orientado correctamente al S-E, en dirección a la Meca.


Si bien es cierto que la gran parte del templo que vemos hoy en día es de la reforma del siglo XVII, antiguamente había una ermita originaria del siglo XIV, donde la imagen principal era una talla de la Virgen de la Misericordia, desaparecida durante la Guerra Civil.


Senija fue elevada a rectoría de moriscos dependientes de Benissa el año 1535, y finalmente separada y constituida como parroquia propia el año 1569. Muy probablemente de esta época dataría el arco apuntado de claro estilo gótico realizado con ladrillos, una técnica muy utilizada en construcciones públicas de zonas más rurales para abaratar costes respecto a los arcos apuntados de piedra labrada que podemos observar en grandes construcciones de aquella época como la Lonja de la seda de Valencia. Una forma económica de adaptarse a los gustos arquitectónicos del momento. De hecho, el uso de los ladrillos en ventanas y puertas es un elemento propio solo de los edificios cristianos del Reino de Valencia, sobre todo a partir del siglo XV, eso sí, siempre usaban mano de obra morisca.

Dentro del arco encontramos una reproducción de un panel cerámico valenciano del s. XVIII que representa la Virgen de los Desamparados que se conserva en la iglesia. Este panel cerámico consta de doce azulejos de unos 21 x 21cm llamado "pam valencià", característica fundamental de la azulejería valenciana del s. XVIII. También hay que destacar el trabajo de la piedra en la capilla de la comunión obra de los antiguos canteros de Senija.

| ENG.|

We are at the back of the church, the apse, facing N-E, curiously displacing the church from the rest of the urban area. Subsequent purpose-built churches follow the correct E-W axis. The fact that this church is displaced seems to be in line with the popular theory that before the church there would have been a mosque, with the wall of prayer, a Qibla, on the right, correctly oriented S-E, in the direction of Mecca.

Although it is true that most of what we see today is from the 17th-century reform, there was originally a 14th-century chapel, in which the main image was a carving of the Virgin of Mercy, which disappeared during the Civil War.

Senija was raised to the status of a Moorish rectory dependent on Benissa in 1535 ans was finally separated and constituted as its own parish in 1569. It is very likely that the clearly Gothic-style pointed arch made with bricks dates back to this period, when this technique was widely used in public buildings in more rural areas to reduce costs compared to the pointed arches of carved stone that we can see in large buildings of that time, such as the Silk Exchange of Valencia. This was a cost-effective way to adapt to the architectural tastes of the moment. In fact, the use of bricks in windows and doors in an element unique to Christian buildings in the Kingdom of Valencia, especially from the 15th century,  but always with Moorish labour.

Inside the arch we find a reproduction of a Valencian ceramic panel from the s. XVIII, this represents the Desamparados Virgin, preserved in the church. This ceramic panel is compounded with twelve tiles of 21 x 21cm, a mesure called "pam valencià", a fundamental characteristic of Valencian tilework from the 18th century. Moreover we would highlight the stonework of the communion chapel by the old stone workers of Senija.

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.