Castillo | Castle

| VAL. | Al cim de la serra del castell de la Solana descobrirem el Castell d'Aixa, com a bon castell des de les seues torres, ja derruïdes, es conquestava visualment tota la Vall de Xaló.  Segons Jaume Noguera, al llarg de la història ha sigut anomenat de diferents formes: Castrum Exalonis (segle XIII), la Bastida d'Àger (segle XV),  Castell d'Àixer (segles XVII-XVIII) i Castellet d'Aixa o de Solana (segle XX-XXI).

 

La seva construcció vingué de mans dels musulmans, però no eren els primers que pensaren que era un lloc idoni per a observar totes les muntanyes i controlar les zones de pas. Una cultura anterior ocupà les mateixes roques, el mateix cim, es tracta dels ibers. Aquestes poblacions s'intal·laven sempre en les zones més altes de les valls i a l'igual que els musulmans buscaven el refugi i protecció de la seua gent. Així, baix les runes del Castell d'Aixa, descobrim un assentament Iber.

L'inici de la seua decaiguda com a fortificació l'hem de buscar amb l'arribada dels cristians, de fet al document del Pacte del Pouet (1244) entre Jaume I i el cabdill al-Azraq ja no apareix aquest castell. Però la seua total destrucció, segons ens parla Joan Elies Andrés al llibre 'Fent Camí. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos' probablement fou a principis del segle XIV de mà dels cristians per a evitar l'alçament dels moriscos. 

| CAS. |  En la cumbre de la sierra del castillo de la Solana descubriremos el Castillo de Aixa, como buen castillo, desde sus torres ya derruidas se conquistaba visualmente todo el Valle de Xaló. Según Jaume Noguera, a lo largo de la historia ha sido llamado de diferentes maneras: Castrum Exalonis (siglo XIII), la Bastida de Àger (siglo XV),  Castell d'Àixer (siglos XVII-XVIII) y 'Castellet d'Aixa' o de Solana (siglo XX-XXI).

Su construcción vino de manos de los musulmanes, pero no eran los primeros que pensaron que era un lugar idóneo para observar todas las montañas y controlar las zonas de paso. Una cultura anterior ocupó las mismas rocas, la misma cumbre, se trata de los íberos. Estas poblaciones se instalaban siempre en las zonas más altas de los valles y al igual que los musulmanes buscaban el refugio y protección de su gente. Así, bajo las ruinas del Castillo de Aixa, descubrimos un asentamiento Íbero.

El inicio de su decaída como fortificación lo tenemos que buscar con la llegada de los cristianos, de hecho en el documento del Pacto del Pouet (1244) entre Jaime I y el caudillo al-Azraq ya no aparece este castillo. Pero su total destrucción, según nos explica abla Joan Elies Andrés en su libro 'Fent cami. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos' probablemente fue a principios del siglo XIV de mano de los cristianos para evitar el alzamiento de los moriscos.

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.