Modernidad vs Emigración| Modernity vs Emigration
| VAL. | A finals del segle XIX i inicis del XX el monocultiu del raïm i la producció de la pansa fou molt important per a l'enriquiment de les families de Benigembla. Mostra d'aquest auge econòmic són les grans i espectaculars cases modernistes que encara avui en dia podem veure per l'entramat de carrers.
Però les fructíferes dècades d'abundància es van veure truncades per la crisi de la vinya a l'arribada, a partir del 1904, de la plaga de la fil·loxera que junt a la creixent crisi que estava vivint el sector agrícola espanyol i europeu per la competència de productes de fora d'Europa molt més barats i abundants, acabarà ràpidament amb la producció de la pansa a la comarca de la Marina Alta.
Davant aquesta caiguda, l'èxode rural es va fer patent en totes les poblacions que vivien del monocultiu del raïm. La primera onada migratòria, que provocà l'envelliment de la població sent els joves els que marxen a altres terres per a suplir els períodes de fam, fou a l'Alger. Aquest país rebrà població de la marina fins passada la segona República. Però aquesta emigració era més bé estacional. El gran èxode poblacional de les primeres dècades del segle XX foren cap a els Estats Units d'Amèrica, de fet segons Teresa Morell autora del llibre <<Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920)>> foren al voltant de 10.000 els veïns que abandonaren la comarca i anaren a buscar millor vida.
Al poble de Benigembla molts d'aquests emigrants decidiren tornar passats uns anys, eren emigrants d'anada i tornada. Però no sempre tornava tota la família que havia marxat. A dia d'avui encara podem veure com aquesta emigració perdurà quasi tot el segle XX. Quan arriba agost nombroses families tornen a Benigembla des d'Amèrica, tornen a eixes cases modernistes construïdes en moments de bonança per a la comarca, tornen a visitar la família, pares que un dia tornaren, però que els seus fills i nets decidiren quedar-se.
| CAS. | A finales del siglo XIX e inicios de el XX el monocultivo de la uva y la producción de la pasa fue muy importante para el enriquecimiento de las familias de Benigembla. Muestra de este auge económico son las grandes y espectaculares casas modernistas que todavía hoy en día podemos ver por el entramado de calles.
Pero las fructíferas décadas de abundancia se vieron truncadas por la crisis de la viña, con la llegada en 1904 de la plaga de la filoxera, que junto a la creciente crisis que estaba viviendo el sector agrícola español y europeo por la competencia de productos de fuera de Europa mucho más baratos y abundantes, acabará rápidamente con la producción de la pasa a la comarca de la Marina Alta.
Ante esta caída, el éxodo rural se hizo patente en todas las poblaciones que vivían del monocultivo de la uva. La primera oleada migratoria, que provocó el envejecimiento de la población ya que los jóvenes eran los que marchan a otras tierras para suplir los periodos de hambre, fue en dirección a Argelia. Este país recibirá población de la Marina hasta pasada la segunda República. Pero esta emigración era más bien estacional. El gran éxodo poblacional de las primeras décadas del siglo XX fueron hacia los Estados Unidos de América, de hecho según Teresa Morell autora del libro 'Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920)' serían alrededor de 10.000 los vecinos que abandonaron la comarca y fueron a buscar mejor vida.
En el pueblo de Benigembla muchos de estos emigrantes decidieron volver pasados unos años, eran emigrantes de ida y vuelta. Pero no siempre volvía toda la familia que se había marchado. A día de hoy todavía podemos ver como esta emigración perduró casi todo el siglo XX. Cuando llega agosto numerosas familias vuelven a Benigembla desde América, vuelven a esas casas modernistas construidas en momentos de bonanza para la comarca, vuelven a visitar la familia, padres que un día volvieron, pero que sus hijos y netos decidieron quedarse.
| ENG. | In the late nineteenth and early twentieth centuries the monoculture of grapes and the production of raisin was very important for the enrichment of the families in Benigembla. The great and spectacular modernist houses built in Benigembla witnesses that economic boom. Nevertheless, decades of abundance were truncated by the crisis of the vineyard, in 1904, caused by the phylloxera. This plague, together with the growing crisis in the Spanish and European agricultural sector lead to a dramatically reduction of the raisin production in La Marina Alta.
Rural workers who lived on the monoculture of the grape conformed the first migratory wave (which caused, in its turn, the aging of the population) to Algiers. This country received population from La Marina until the time of the second Republic (1931). But this emigration was rather seasonal. The great population exodus of the first decades of the 20th century went to the United States of America. According to Teresa Morell, author of the book Valencians in New York. The case of La Marina Alta (1912-1920) the number of neighbors who left the region in search for a better life was around 10.000.
Many of these emigrants of Benigembla decided to come back home after few years, but not always the whole family came back. This emigration lasted almost all the 20th century. Nowadays, when summer arrives, many families from USA return to Benigembla, and many of them are the former owners of these modernist houses built in moments of bonanza for the region, they return to visit the family, parents who returned one day, but whose children decided to stay.