La reposteria morisca | Moorish bakery

Panfígol

Pan de higo

| VAL. | 

El rebost més dolç que tenim el devem en gran part a la cultura musulmana. Els mudèjars tenien fama de ser prou golosos, grans consumidors de fruita, mel i introductors del cultiu de la canyamel (canya de sucre) a les nostres terres.

Com en l’actualitat, els conreus de secà s’alternaven aleshores amb els de regadiu i això feia possible que la seua cuina disposara d’una gran varietat de matèries primeres: cereals, llegums, fruita (fresca o seca) o hortalissa.

Així mateix, la prohibició islàmica de consumir el porc com a aliment també va influir en la configuració d’una dieta nutricional on quedava exclòs el sagí en favor de l’omnipresent oli d’oliva. La carn que més s’apreciaven era la de corder, seguida per la de cabra.

Dins la gastronomia morisca, la rebosteria mereix que li fem una menció especial per l’ús preferent de l’atmetla, un producte que a hores d’ara segueix estant present en els dolços tradicionals de Xaló i, en general, de tota la comarca de la Marina Alta. Els bunyols eren també una especialitat pròpia d’aquest col·lectiu i, com a referència curiosa, podem esmentar que els moriscos els introduïren en mel calenta quan els havien acabat de fregir.

El panfigo, panfígol o pa de figues era també  un menjar que preparaven els moriscos…

Eren grans consumidors de fruita fresca, i els agradaven especialment les pomes, el raïm i les cireres. Els moriscos no feien servir ni taules ni cadires en els seus àpats, sinó que preferien menjar asseguts a terra sobre una estora o una catifa. Aquesta manera de comportar-se era mal vista pels cristians vells, a qui els causava una barreja d’estranyesa i recel.

| CAS. | 

La despensa más dulce que tenemos se la debemos en gran parte a la cultura musulmana. Los mudéjares tenían fama de ser bastante golosos, grandes consumidores de fruta, miel y introductores del cultivo del 'canyamel' (caña de azúcar) en nuestras tierras.

Como en la actualidad, los cultivos de secano se alternaban entonces con los de regadío y esto hacía posible que su cocina dispusiera de una gran variedad de materias primas: cereales, legumbres, fruta (fresca o seca) u hortaliza.

Asimismo, la prohibición islámica de consumir el cerdo como alimento también influyó en la configuración de una dieta nutricional donde quedaba excluida la manteca en favor del omnipresente aceite de oliva. La carne que más apreciaban era la de cordero, seguida de la de cabra.

Dentro de la gastronomía morisca, la repostería merece que le hagamos una mención especial por el uso preferente de la almendra, un producto que a estas alturas sigue estando presente en los dulces tradicionales de Xaló y, en general, de toda la comarca de la Marina Alta. Los buñuelos eran también una especialidad propia de este colectivo y, como referencia curiosa, podemos mencionar que los moriscos los introdujeron en miel caliente cuando los habían acabado de freír.

El panfígol o pan de higos era también una comida que preparaban los moriscos ...

Eran grandes consumidores de fruta fresca, y les gustaban especialmente las manzanas, las uvas y las cerezas. Los moriscos no usaban ni mesas ni sillas en sus comidas, sino que preferían comer sentados en el suelo sobre una estera o una alfombra. Este modo de comportarse estaba mal visto por los cristianos viejos, a quienes les causaba una mezcla de extrañeza y recelo.

| ENG. | 

The production of local sweets and pastries is largely due to the influence of Muslim culture. The Mudejars were known to be quite greedy, great consumers of fruit, honey and introducers of the cultivation of the 'Canyamel' (sugarcane) in our lands.

Like at present, rain-watered (non-irrigated) crops were alternated with irrigated crops and this made it possible for their cooking to have a wide variety of raw materials: cereals, legumes, fruit (fresh or dry) or vegetable.

Likewise, the Islamic ban on the consumption of pork as food also influenced the configuration of a nutritional diet where lard was excluded in favour of the omnipresent olive oil. The meat they cherished most was that of lamb, followed by that of goat.

Within the Moorish gastronomy , it is important that we make a special mention about the preferential use of almonds, a product that to this day is still present in the traditional sweets of Jalon and, in general, throughout the region of the Marina Alta. 'Los buñuelos' were also a speciality of this collective and, as a curious reference, we can mention that the moors dipped them in hot honey when they had finished frying them.

The ‘panfigol’ or fig bread was also a meal prepared by the moors ...

They were big consumers of fresh fruit, and they especially liked apples, grapes and cherries. The moors did not use tables or chairs at their meals, but preferred to eat sitting on the floor on a mat or carpet. This way of behaving was ill-regarded by the Old Christians, as it gave they the feeling of strangeness and suspicion.

Aquest forn és un dels pocs que continuen funcionant de forma artesanal cada dia, entra a tastar dolços, coques i pastissos que t'enamoraran en tots els sentits.

Este horno es uno de los pocos que continuan funcionando de forma artesanal cada día, entra a probar sus dulces, cocas o empanadillas, te enamoraran en todos los sentidos.

This oven is one of the few that continues to work in an artisanal way every day, enter to try its sweets, cocas or dumplings, you will fall in love in every way.

© 2018 #VadeSentits. Creat per Arrels Marinades.

Totes les imatges són propietat dels seus autors. Creative Commons Licence.