top of page

Senijeras a París | Senijeras go to Paris

​

12674576_10156682389515287_98143933_n-69
1933621_15760.jpg

| VAL. | 

La història de l'emigració des de terres de la Marina cap a altres indrets del planeta és ben coneguda, però Senija compta amb uns fets que remarquen la seua importància, es tracta de "les franceses", no tan sols per la seua valentia, sinó per ser dones, són molts els documents que ens parlen dels homes que emigren per salvar la família, però també són molts els que obliden les històries de les dones migrades.

 

Així, un grup de més de trenta dones de Senija decidiren marxar a 1500km de les seues cases per tal de guanyar diners i tindre un futur millor que el que tenien en un país marcat per la dictadura franquista. Ens situem a la dècada dels 60 i 70 en una població rural on cada vegada més minvava la feina i els recursos bàsics.

 

Eren dones valentes que decideixen eixir del seu poble, del que no havien eixit mai, per a endinsar-se en un mon molt diferent com era la ciutat de París, amb altra cultura, altres relacions i sobretot amb una altra llengua. Allí treballaren de mestresses en les cases de families adinerades, feien tota la feina de casa i a més cuidaven als fills. 

| CAS.|

La historia de la emigración desde tierras de la Marina hacia otros lugares del planeta es bien conocida, pero Senija cuenta con unos hechos que remarcan su importancia, se trata de "las francesas", no sólo por su valentía, sino por ser mujeres, son muchos los documentos que nos hablan de los hombres que emigran para salvar la familia, pero también son muchos los que olvidan las historias de las mujeres migradas.

 

Así, un grupo de más de treinta mujeres de Senija decidieron marchar a 1500km de sus casas con el fin de ganar dinero y tener un futuro mejor que el que tenían en un país marcado por la dictadura franquista. Nos situamos en la década de los 60 y 70 en una población rural donde cada vez más disminuía el trabajo y los recursos básicos

 

Eran mujeres valientes que deciden salir de su pueblo, de lo que no habían salido nunca, para adentrarse en un mundo muy diferente como era la ciudad de París, con otra cultura, otras relaciones y sobre todo con otra lengua. Allí trabajaron de amas en las casas de familias adineradas, hacían todo el trabajo de casa y además cuidaban a los hijos.

​

| ENG.|

The story of the emigration from the lands of Marina  to other places is well known, but the case of the  Senija  is particularly noteworthy:  for instance, the town's "French women", not only because of their courage, but because they were woman. They are many documents that tell us about the men who emigrate to save their families , but tew tell the story of the migrant woman. 

 

Thus, a group of more than thirty women from Senija decided to march 1500km from their homes to earn money and seek a better future than they had in country marked by Franco's  dictatorship. We situate ourselves in the 1960s to 1970s, in a rural town, where work and basic resources are scare. 

 

These were brave women who decided to leave their town, a town from which  they had never before left, to enter a very different world, as was the city of Paris. They would encounter another culture,  different ways of life and above all, a new, strange language. There they worked as housewives in the homes of wealthy families, doing all the housework and minding the children.

​

«La nit d’abans estava com un flan. En aquella època, sense haver eixit mai del poble… Tu figurat que jo no havia vist mai un aspirador, lavabos ací n’hi havia encara…». Maria Moragues.

​

«La noche de antes estaba como un flan. En aquella época, sin haber salido nunca del pueblo ... Tú figurado que yo no había visto nunca un aspirador, aseos aquí no había todavía ...». Maria Moragues.

​

"The night before, I was very nervous. In those days, without ever having left the town... I'd never before seen a vaccum cleaner, toilets hadn't yet made it to the town..." Maria Moragues.

​

                                   ______________________________________________________________________________________________________________

​

 

«I tardàvem tres dies de Pego a París, tres dies clavats dins de l’autobús. Tres dies…». Maria Mut.

​

«Y tardábamos tres días de Pego en París, tres días clavados dentro del autobús. Tres días ...». Maria Mut.

​

"And it took three days to get from Pego to París, three days stuck on the bus. Three days..." Maria Mut.

«Nosaltres entravem [en les cases] per a cuidar als xiquets i acabàvem fer-ho tot». Jo treballava a una casa al costat de la Sorbona i em va agarrar tot sencer el Maig del 68… Tot sencer». Maria Mut. 

 

«Nosotras entrábamos [en las casas] para cuidar a los niños y acabábamos hacerlo todo». Yo trabajaba en una casa junto a la Sorbona y me agarró todo entero el Mayo del 68 ... Todo entero». Maria Mut.

​

"We'd go in [to the house] to take care of the kids and end up doing it all. I was working in a house next to the Sorbonne and I lived first-hand the whole May 68 strike... all of it." Maria Mut

 

​

                                   ______________________________________________________________________________________________________________

​

«Un dia el meu amo em va preguntar si jo volia a Franco. Jo li vaig dir: A Franco, jo? Tot per a vosté!!». Maria Mut.

​

«Un día mi dueño me preguntó si yo quería a Franco. Yo le dije: A Franco, yo? Todo para usted!!». Maria Mut. 

​

"One day my boss asked me if I was pro-Franco: I said: Franco, me? He's all yours!" Maria Mut

​

                                   ______________________________________________________________________________________________________________

​

«Ens recolzàvem les unes a les altres. Per Nadal demanàven permís i ens ajuntàvem totes per fer un putxero, pilotes… Totes érem de Senija». Maria Moragues.

​

«Nos apoyábamos las unas a las otras. En Navidad pedían permiso y nos juntábamos todas para hacer un puchero, pelotas ... Todas éramos de Senija». Maria Moragues.

​

"We supported each other. At Christmas we'd ask permission and we'd all get together to cook the hotpot... we were all from Senija. " Maria Moragues

tornada.jpg

«Encara recorde la primera vegada que vaig tornar. Des de Teulada, quan vaig vore les tres llumetes que eren Senija, les tres llumetes. Les meues amigues esperant-me, les abraçades de mon pare i ma mare…». Maria Moragues.

​

«Aún recuerdo la primera vez que volví. Desde Teulada, cuando vi las tres luces que eran Senija, las tres luces. Mis amigas esperándome, los abrazos de mi padre y mi madre ... ». Maria Moragues.

​

"I still remember the first time I went back. Arriving at Teulada, I saw the three lights were Senija, the three lights. My friends waiting for me, my parent's hugs..." Maria Moragues.

                                                

            __________________________________________________________________________________

​

«Quan vam tornar, Senija ja havia canviat. Vam comprar el bar, vam començar de res i ens va anar bé. La gent ja començava a anar a l’obra i ja començava a eixir i gastar». Juanita Santacreu.

​

«Cuando volvimos, Senija ya había cambiado. Compramos el bar, empezamos de nada y nos fue bien. La gente ya empezaba a ir a la obra y ya empezaba a salir y gastar». Juanita Santacreu.

​

"When we returned, Senija had already changed. We bought the bar, started from scratch and did well. People were already starting to get to work and were already starting to go out and spend money. Juanita Santacreu.

​

                                  

logos i dibuixos (1).png
bottom of page